Bibliografia i webgrafia

- Diccionaris.cat. (2016). Diccionaris en català: diccionari català-castellà català-anglès català-francès sinònims. [online] Available at: http://www.diccionaris.cat/ [Accessed 8 May. 2016].


- Ramon Folch. (1990). Comprendre la natura. Barcelona: Barcino.


- S.L., B. (2016). Les llavors. [online] Botanical-online.com. Available at: http://www.botanical-online.com/llavorcatala.htm [Accessed 3 May. 2016].


- Diccionaris.cat. (2016). Diccionaris en català: diccionari català-castellà català-anglès català-francès sinònims. [online] Available at: http://www.diccionaris.cat/ [Accessed 13 Jun. 2016].

Tanquem el cicle vital de les plantes

Per finalitzar aquest bloc, ens agradaria dir que l'objectiu d'aquest era veure reflectides totes les converses que anaven sorgint al llarg del procés, a partir de l'observació i els dubtes que ens anaven sorgint. Per aquest motiu, ens hem adonat de la gran importància que té la conversa, amb un mateix i amb els altres, per arribar a un aprenentatge. Per tant, la conversa és un mitjà per aprendre. Primer, hem d'intentar conversar amb el fenomen, és a dir, saber què ens diu. I, a partir d'aquí, podem iniciar una conversa amb la resta de companys, experts i mestres per tal que hi hagi una interacció. Això fa que es treballi cooperativament, és a dir, creant significats plegats. Això es duu a terme a través de l'argumentació, el diàleg, etc. Aquesta interacció i la conversa, ens ha permès aprendre coneixements que no sabíem sobre les plantes i també modificar coneixements que ja sabíem i eren erronis.

Ens hem adonat, també, que no només hem d'usar el nostre coneixement per respondre a les preguntes que ens anaven sorgint al llarg del procés, sinó que hem d'usar altres instruments, com són els llibres per poder cercar la informació que volem. 

Fins ara hem destacat el que hem après i tot el que ens hem emportat d'aquesta experiència, però també voldríem explicar que hem tingut dificultats a l'hora de realitzar aquesta feina. Ens ha costat entendre el significat d'aquest bloc i saber gestionar-lo. També, ens ha costat saber enllaçar les entrades per tal que tinguin sentit entre elles. Tot i aixi, hem posat molt esforç i ganes per tal que aquest projecte sortís el millor possible.


"L'art d'ensenyar és l'art d'ajudar a descobrir." Mark Van Doren

Reproducció

Seguint el fil de l'entrada anterior, parlarem sobre la reproducció.

Sabem que les plantes es reproduiexen asexualment però també ho poden fer de manera sexual. D'aquesta manera, volem aprofundir en aquest aspecte, perquè ens sorgeixen molts dubtes. 

Com ja hem dit anteriorment la reproducció asexual succeeix a partir d'un tros de la planta mare. Així, sorgiran plantes idèntiques a aquesta. Aleshores ens preguntem:

-Com es pot reproduir una planta sexualment? 

-Primer de tot, ens hauríem de preguntar quin és l'aparell reproductor de la planta.

-Tens raó. Jo crec que és la flor, vosaltrs què en penseu?

Com no sabíem la resposta del cert, la anem a cercar. Aleshores, ens adonem que l'aparell reproductor és a flor. 

-Què deu tenir la flor per dins per tal que la planta pugui resproduir-se?

-Quines parts creieu que té?

-Jo penso que, com passa amb els humans, les plantes han de tenir gàmetes. 

-Sí, però en el cas dels humans hi ha gàmetes masculins i femenins. Passarà el mateix amb les plantes?

Abans de cercar informació sobre com és una flor per dins, dibuixem cadascuna de nosaltres com ens la imaginem, els resultats són aquests:

 Analitzant els 3 dibuixos ens adonem que les tres coincidim una cosa, les flors per dins tenen una espècie de tubs, aquell és l'aparell reproductor. Un dibuix, a més,  dibuixa l'aparell masculí.
Per poder comprovar realment com és una planta per dins, anem a busca informació. 

Hem trobat que les plantes també tenen gàmetes masculins i femenins dins de la mateixa flor, contràriament passa amb els humans que els gàmetes masculins i els femenins es troben en persones diferents i no en la mateixa persona. Així doncs, els gàmetes masculins de les plantes s'anomenen anterozoides i els gàmetes femenins oosferes. 

Una vegada sabem això ens preguntem, de quina manera es produirà la reproducció?

-On estan situats els gàmetes?

-Jo m'imagino que els dos tipus de gàmetes estan barrejats en l'interior de la flor. 

-Si no recordo malament estaven situats en parts diferents de la flor. 

-Jo crec que els gàmetes masculins estan situats on els estams, ja que amb el vent es poden desplaçar a altres flors i fecudar-se. No creieu?

-Millor ho cerquem...

Després de buscar informació aprenem que els gàmetes masculins estan situats als estams i els gàmetes femenins estan situats al calze. 

-I com deu ser aquesta resproducció?

-Jo crec que serà com en el cas dels humans, es juntaran els dos gàmetes. 

-Sí, i els dos gàmetes originaran un zigot i aquest es transformarà en un embrió. 

-Ah, clar, doncs això té relació amb el que vem parlar de les parts de la llavor. 

-Per tant, aquest embrió és el mateix que la part de la llavor. 

Així doncs, a partir de la pregunta, com es resprodueix la planta sexualment aprenem que les flors tenen gàmetes masculins i femenins i que aquests són els que duen a terme la reproducció sexual.

Nutrició

A partir de l'entrada anterior que parlem dels teixits de reserva, ens sorgeix la pregunta següent: Una vegada la llavor és una planta i els teixits de reserva s'acaben, com s'alimenta la planta? Aleshores a partir d'aquesta pregunta comencem a conversar i a compartir les nostres idees.

- No s'alimentava a partir de la fotosíntesi?

- Sí, ho vam estar comentant, però exclusivament de la fotosíntesi?

- Jo crec que també de l'aigua, no? Sinó perquè reguem les plantes?

A partir d'aquest dubte plantejat per una companya, anem a buscar informació a diferens fonts. A un llibre trobem el procés d'alimentació de la planta, i ens adonem que no estàvem mal encaminades, però ens faltava més informació i detalls.

En primer lloc les arrels absorbeixen l'aigua i les sals minerals del terra, que constitueixen la saba bruta. Seguidament, la saba bruta és transportada per uns tubs que hi ha als talls de les fulles. A continuació, té lloc a les fulles la fotosíntesi, i la saba bruta es transforma en  saba elaborada, que és el vertader aliment de la planta. Per acabar, la saba elaborada descendeix pel tall i és transportada per tota la planta.

- Què conté la saba elaborada?

- Deu portar les substàncies que extreu de la fotosíntesi, no?

- Per tant, estarà formada de sals minerals i glúcids?

Com no estem del tot segures de la composició de la saba elabrada, anem al llibre anterior a cercar sobre el que està format exactament. Trobem que la saba elaborada està composta principalement d'aminoàcids i glúcids sals i aigua. 

- I un cop utilitzada la saba elaborada on va? Es torna a convertir en saba bruta?

- Deu ser tota absorbida per la pròpia planta no?

Com se'ns planteja un nou dubte, anem a buscar la resposta. Trobem que la saba elaborada es desplaça cap a les diferents zones de la planta i allà es consumeix o l'emmagatzema.

Enllacem una pàgina web on mostra un video molt clar sobre el procés d'alimentació de la planta. Vídeo

Anàlisi de les parts de la llavor

Un cop sabem que la llavor està formada per tres parts: l'embrió, la testa i els teixits de reserva, volem anar més enllà: quina pot ser la funció de cadauna d'aquestes parts?

- Noies, no us pregunteu quina pot ser la funció de les parts de la llavor?

- Sí, ha d'haver-hi un motiu que faci que hi hagi aquestes parts i no unes altres, no?

- Per exemple, els teixits de reserva deuen contenir aliments o nutrients per casos extrems en els quals la llavor no pugui alimentar-se, no creieu?

Com no sabem del cert la funció dels teixits de reserva de la llavor, anem a buscar-ho i ens adonem que els teixits de reserva, com ja havíem dit, contenen nutrients. La funció d'aquest teixit és alimentar la llavor quan  encara no té fulles i no pot fer la fotosíntesi i en conseqüència alimentar-se. Aquests nutrients són els que alimenten la llavor per poder crèixer.

- I la testa, quina funció pot tenir?

- Vam trobar que era la coberta de la llavor, oi?

- És veritat! Per tant, deu ser la capa que protegeix la llavor, no?

- Jo me la imagino com una espècie de membrana. I vosaltres?

- Sí, creieu que a simple vista es pot veure?

Cerquem informació i trobem que la testa protegeix la llavor, com haviem dit, i a més aquesta és visible a simple vista. Per exemple, si obrim la closca d'una pipa, veiem que hi ha una membrana recobrint-la, aquesta coberta és la testa.

- És veritat, quan mengem pipes, hi ha una membrana que la recobreix!

- Això passarà amb la resta de llavors?

- Crec que sí, perquè fixeu-vos en els fruits secs, sempre hem de treure la "pell" per menjar-nos-els

- És veritat! Llavors, aquesta afirmació es pot generalitzar a la resta de llavors.

-I, la funció de l'embrió quina deu ser?

-Recordo a batxillerat que vaig estudiar que l'embrió servia per reproduir-se. 

-Però, què deu fer exactament?

Hem trobat que l'embrió sovint té un pedicle o suspensor que al principi l'empeny cap endins de la llavor en formació, amb l'objectiu que s'alimenti més fàcilment. A més a més, té la funció reproductora (asexual). La reproducció asexual és la multiplicació de les plantes a partir d'un tros de la planta mare, pot ser fulles, tijes, arrels o l'embrió. Les plantes originades són idèntiques a les originals.

- Vaja! I creieu que podem veure l'embrió a totes les llavors?

- Jo crec que sí perquè en el cas de l'atmella, quan l'obres, no hi ha una espècie de rodona a un extrem?

- És veritat! Deu ser l'embrió! I el mateix passa amb altres fruits secs, també tenen aquesta part.

Volíem saber si aquestes parts que hem identificat de la nostra llavor, la llentia, també les tenien la resta de llavors. Ens hem adonat que totes les llavors tenen aquestes tres parts identificades i fan les mateixes funcions.

Genètica

Un cop començada aquesta aventura, ens sorgeixen preguntes sobre les llavors i les plantes en general. Per això, les membres del grup interaccionem entre nosaltres per descobrir, buscar informació, etc. 

-Tinc una pregunta... com és per dins una llavor?

-No creieu que poden tenir cel·lules com els humans?

- Suposo que sí, no?

- Jo crec que sí, perquè les cèl·lules són les encarregades de fer les funcions vitals de la planta. Què en penseu vosaltres?

- Clar, les cèl·lules dels humans fan que es puguin dur a terme les funcions vitals. En el cas de les plantes si no hi ha cèl·lules què és el que hi ha?

Com no sabíem del cert aquesta pregunta, vam buscar informació: Les plantes són éssers vius pluricel·lulars. Les seves cèl·lules tenen una paret cel·lular constituïda de cel·lulosa i s'agrupen en teixits i òrgans especialitzats. 

- Ara ja sabem que les plantes tenen cèl·lules!

- Llavors, si és així,  deuen tenir ADN, no?

- Jo crec que sí, i que aquest ADN està dins de cada cèl·lula, que en penseu?

- Recordo a medi natural a l'institut, que ens van ensenyar  hi havia ADN a cada cèl·lula en els humans, però tinc dubtes en el cas de les plantes. 

- Ah clar, per això cada planta és diferent, perquè tenen ADN diferent, com passa amb els humans, no?

Abans d'intentar contestar aquests dubtes que tenim, tornarem a buscar informació sobre l'ADN de les plantes. Hem cercat que les plantes sí tenen ADN, aquest està a cada una de les seves cèl·lules. Fins i tot, podem trobar diferents tipus d'ADN.

- I com és aquest ADN?

- No és un filament llarg?

- És realment un filament llarg o és la manera de representar-ho pels científics?

Seguidament, hem cercat informació a diferents fonts la vertadera forma de l'ADN i ens hem adonat que és una qüestió molt complicada i sense una única resposta. Per això, deixem aquest tema de costat i ens centrem en la pregunta inicial. 

- Contestant a la pregunta inicial, ara sabem que dins de les llavors hi ha cèl·lules que contenen ADN, però hi ha alguna cosa més?

-Jo crec que té un líquid que ompli tota la llavor.

- No creieu que hauria d'haver algun òrgan perquè es pugui reproduir?

- Jo crec que la llavor només té el que hem dit, i en el sí de la planta hi ha més parts, què en penseu?

Anem a buscar a diferents fonts què conté la llavor. Hem descobert que la llavor està formada per la testa, que serveix per protegir la llavor; els teixits de reserva i l'embrió que és una planta en miniatura que ha interromput el seu desenvolupament fins al moment que es doni la germinació.

Un cop cercada la informació, dibuixem com pensem que estan distrubuïdes les tres parts de la llavor, els resultats són aquests:

Analitzant els tres dibuixos, ens adonem que les tres coincidim en que la testa està a la membrana exterior de la llavor, també coincidim en que el teixit de reserva està dispers dins la llavor, el que més es diferencia en els tres dibuixos és l'embrió, ja que cadascuna el situa a un lloc diferent.

Una vegada analitzats els dibuixos cerquem una foto de com estan col·locats les diferents parts, i ens adonem que anavem bastan ben encaminades. A la següent imatge podem observar les tres parts diferenciades.

1. Embrió
2. Teixits de reserva
3. Testa

Benvinguts al nostre bloc

Benvinguts al nostre bloc!

Primer de tot volem presentar-nos. Els nostres noms són Andrea Alcántara, Aramara Ayala i Anna Peralta. Som tres estudiants que estem cursant el grau d'educació primària a Blanquerna, Barcelona. Una de les tasques d'aquest procès de formació és la creació d'aquest bloc. En aquest espai es parlarà d'una temàtica concreta, les llavors, però a partir d'aquesta s'obriran noves portes, noves preguntes que ens faran descobrir i anar més enllà. Volem descobrir, encuriosir-nos, fer-nos preguntes, aprendre de nosaltres mateixes, de les companyes i de diferents recursos. Volem que sigui un espai ple de sentit i de significat i que al final d'aquest camí ens emportem experiències i sabers.

Un cop feta aquesta presentació podem començar.